Potser si, o potser no. No ho sé del cert.
De fet, el què no pot digerir son els homes
competitius (jugant a les carreres en qualsevol aspecte de la seva vida), ni
els cridaners (cridant a les portes del bar o quan parlen per telèfon
mòbil...), ni els que escupen al terra cada mig minut ( per molt que copiïn als
futbolistes), ni els que seuen al metro amb les cames obertes ocupant un seient
i pico, ni els que s’afaiten el cap i es tatuen per semblar encara més
agressius, ni els que brutegen ni els que tenen casa seva com una cort de
porcs, i que vivint amb dones consideren que netejar el WC, escombrar, fregar, cuinar,
no son cosa d’homes i no ho fan tot esperant que siguin elles les que finalment
es decideixin. Tampoc li agraden els violents, ni els que es fan militars, ni
els que violen dones o nens, ni els que maten... En realitat el què la Rita no
suporta gens bé son els energúmens, les bèsties. I, per desgràcia, això exclou
un munt d’homes. ( i també algunes dones eh?)
Rita ja no te ganes de fer arqueologia per
trobar l’home sensible i delicat que potser habita dins de cada un d’ells...No.
Ja no. Prefereix estar sola abans que perdre el seu temps intentant tolerar un
energumen.
Rita creu que aquests masclets estúpids formen
part d’un tros del món abocat a l’autodestrucció.
Que s’ha d’evolucionar cap una altra concepció
de la masculinitat.
Sensibilitat, respecte, subtilesa, delicadesa,
seran qualitats de l’home del futur. Els que no siguin així no serviran ni per
a donants de semen, ja que qualsevol
dona lúcida no triaria mai un donant defectuós.
Si, de vegades Rita és una mica radical. L’altre
dia quan varem quedar li deia:
-Si jo t’entenc Rita, sé el que vols dir. Però
és que al món hi ha de tot, tu pretens viure en un món pur, no tocat per la immundícia...
i això és impossible! ... en canvi el què sí que és possible és que tu et fixis
en tot el què no és així.. que desviïs la teva atenció cap a la bellesa...-
La conversa estava interessant. Vam començar, com sempre, a divagar sobre teories
filosòfiques, percepcions i alternatives...elevant-nos una mica del terrenal.
Llavors va passar un home i va escopir un moc verdós a la vora de la seva sandàlia...Paciència!
Llavors va passar un home i va escopir un moc verdós a la vora de la seva sandàlia...Paciència!
10 comentaris:
Aaggggggggg, vist així...però no, no tots els homes són així d'animalots. N'hi ha diferents, de veritat. Oi, Pater? Veí? :)
Si, sot d'aquests oi?
vull dir sort :S
N'hi han, alguns, però han de canviar molts les coses, i nosaltres "les rites" també tenim molta feina ha fer... fa dies que li dono voltes a un post per parlar de dones i de rites que encara no he començat... hauré d'afenyar-me... aquí tenim tema eh!? petons
Ben dit!
Què poden fer les Rites, sofà? (a part de canviar de vorera)...interessant! ja tinc ganes de llegir les teves teories
Elfree...a veure quan xerrem davant d'una tapa de "pini" ;)
Jo no sóc masclista, porto pocs tatuatges, crido perquè les dones sou sordes (o us feu les sordes), m'agrada el futbol (i què? -és cosa d'homes), no netejo mai el pis perquè la meva germana i la meva mare fan torns (una setmana cadascuna)...
Repeteixo, jo no sóc masclista, però ben contentes que esteu quan us portem la setmanada a casa.
Vaig a veure de quin color em surt l'escopinada aquesta nit. De color rosa segur que no (mariconades les justes -i no tinc res contra els maricons).
PD: Dis-li a la Rita que jo estic solter i amb un munt de mitjons per sargir :-)
ja ja ja ...
Per cert, ja ningú sargeix mitjons, de moment.
Li comento a la Rita el teu currículum,
però no tinguis pressa per la resposta, tot i la fama que et precedeix....
ja deus haver sentit allò del gat escaldat oi?
:D
Mestressa,
necessito un email teu per participar a les HV. Merci.
Les 12 HV ja estan en marxa. Però crec que no m'has passat cap email teu...I ens caldrà.
Publica un comentari a l'entrada