Passa al contingut principal

Entrades

L’arbre que ja no és al meu jardí

En moments difícils com aquests d’incertesa, enyoro molt el meu Arbre…
Aquell que va desaparèixer un dia sense més ni més..
El meu cicerone particular de la ciutat de bcn.
Aquell ser conegut i estimadíssim amb el qual podia parlar de qualsevol cosa, qualsevol, sense por.  La meva musa.
Arbre de recer acollidor i d’ombra generosa, que ja no tinc.
Entro dins meu, apartant els dubtes inevitables i la por.
Sec una estona sota la seva protecció ( que és la meva )
i imagino què em diria,  i el que li diria jo, en la seguretat del seu resguard infinit...
L’arbre que ara és virtual, o millor dit invisible a ulls oberts
Però que és i serà sempre tant meu





Entrades recents

Passeig X

https://www.youtube.com/watch?v=Fnc22Gx1nyQ





Faig un passeig pel mercat d'antiguitats de la catedral, m'agrada mirar aquells objectes plens d'històries secretes... Ja ningú les pot explicar i en canvi, si estàs atent pots veure uns dits netejant aquella pantalla de vidres de colors. Una nena jugant amb aquells cromos de picar d'angelets i dames ben vestides. Uns llavis apropant-se a aquella copa de cristall tallat de color blau que encara no s'ha trencat... Una capseta de fusta fosca amb incrustacions de nacre de formes geomètriques...
Que bonica és!...és possible que hagi brillat més ara que la mirava?...Va! No flipis Rita, deu ser un Cd penjat d'un cordill en algun balcó...Ostres, i si m'està cridant?

-Quan val aquesta capsa?
-Per ser tu, 35 euros maca
-Uf!... i si no fos jo?
El botiguer somriu
-Va, que tinc ganes de plegar... dona-me'n 30...
Miro quants diners hi ha a la cartera...30, just...l'agafo, me la miro i la remiro...
-Vinga, posa-me-la!
-M…

Altra vegada gener

http://youtu.be/S4VIMoEgL_4


                                                                                                E.Hopper




A mitja nit, quan la gula de la por pertén engolir-me llaminera, la buidor de l'absència supura llot convertit en lava. Crits de sorra encesa cremant la pau clamant el dia







Confidències de la Rita

http://grooveshark.com/#!/s/Take+It+With+Me/2gWiYR?src=5

La Rita em va dir: -vull parlar amb tu, però anem fins aquella roca que te un forat en forma de cor,… ja veuràs, quan hi arriba l'aigua del mar passa pel forat amb tot el seu impetu i fa un sortidor, quan l'onada se'n va queda un forat que t'ensenya com són les profunditats marines.

Quan vam trobar la roca ella es va treure els pantalons i les sabates i va seure amb els peus dins el forat.

-He après,a donar espai, aire, llibertat o bè m'estic reprimint de dir el que voldria dir i no goso?
Una part de mi no està gens d'acord a no entendre el perquè... Faig les meves reflexions:

“De vegades no sabem el perquè de les coses i potser no el sabrem mai, però la vida continua... “
“si t'haguessin dit que la vostra història d'amor duraria dos anys només, l'hauries volguda o hauries dit no, gràcies?”
“ el què jo sento és per a mi la veritat, mai no sabré el que sent un altre perquè 
no sóc dins seu i les pa…

La tessitura dels antagònics

D’algú com tu no en vull ni sentir parlar. Em recordes massa tot allò que no vull ser, és a dir, em recordes massa allò que jo m’esforço tant en no ser, es a dir: tu i jo som el mateix però en diferents graus de vibració. Tots ens movem entre el que més ens agrada i el què més odiem, que normalment son dos pols de la mateixa cosa, (contraris). Per exemple: si detestem la grolleria i per tant som molt fins, ens estarem movent dins la tessitura groller-fí. Qui no es mou dins d’aquesta tessitura és probable que ni se’n adoni que algú és groller o que algú és fi. I com aquest exemple molts d’altres. De fet si no veiem que només és un personatge, és possible que ens hi passem la vida per intentar demostrar que som una cosa i no la contrària.  Parlo de les dues polaritats en la mateixa tessitura. El fred i la calor són els dos extrems de la mateixa corda. Un per poc i l’altre per molt ens parlen de la sensació corporal davant dels graus de temperatura...
Això em fa pensar en una dita que deia …
Que faig ara amb mi?
Et porto a passejar
al jardí del cor