Passa al contingut principal

aPARAULA'm

Per celebrar la iniciativa de Víctor Pàmies apadrinaré la paraula MOIXÓ,  el sol fet de pronunciar-la et predisposa a la moixaina. Mai una paraula ha estat per a mi tant fidel al seu portador/a. Moixó és petita, delicada, suau i calentona. Una mica poruga i una mica golafre... Te molts colors i sona tant bé !
Per il.lustrar-la faré servir una foto d'una amiga:


Comentaris

el paseante ha dit…
M'agrada la teva paraula. Senzilla i sense pretencions. A Lleida en diem mixó o mixonet.
Elfreelang ha dit…
Moixó....maca paraula...ei si tens mal dia pots abreujar-la i dir moix ( que també és gat...)amoixar.........bon post bona tria!!!
martí ha dit…
T'he deixat una postal a casa...
khalina ha dit…
M'agraden els moixons, i les moixaines. Bona paraula!

Entrades populars d'aquest blog

Altra vegada gener

http://youtu.be/S4VIMoEgL_4


                                                                                                E.Hopper




A mitja nit, quan la gula de la por pertén engolir-me llaminera, la buidor de l'absència supura llot convertit en lava. Crits de sorra encesa cremant la pau clamant el dia







Que faig ara amb mi?
Et porto a passejar
al jardí del cor

L’arbre que ja no és al meu jardí

En moments difícils com aquests d’incertesa, enyoro molt el meu Arbre…
Aquell que va desaparèixer un dia sense més ni més..
El meu cicerone particular de la ciutat de bcn.
Aquell ser conegut i estimadíssim amb el qual podia parlar de qualsevol cosa, qualsevol, sense por.  La meva musa.
Arbre de recer acollidor i d’ombra generosa, que ja no tinc.
Entro dins meu, apartant els dubtes inevitables i la por.
Sec una estona sota la seva protecció ( que és la meva )
i imagino què em diria,  i el que li diria jo, en la seguretat del seu resguard infinit...
L’arbre que ara és virtual, o millor dit invisible a ulls oberts
Però que és i serà sempre tant meu