La Rita tenia febre. Li bullia el cap, estava
vestida amb una funda de irrealitat. Va decidir anar a casa i ficar-se al llit
sense esperar la nit.
Ben tapada amb l’edredó entrà en un moment al
món dels somnis.
Estava asseguda en una gran sala rodona d’estil
neoclàssic amb les parets emmirallades i el terra lluent de marbre negre. Les
sabates vermelles destacaven en el marbre com dos pinzells untats. Va moure els
peus a un pam de terra fent cercles i va comprovar que sonava música, i que
deixava una estela vermella. Ballant en cercles es va embolicar en la seva
pròpia estela i va començar a empassar el vermell pel nas i per la boca... un
remolí de color vermell se li va instal.lar a la panxa fent-la moure sense
tocar terra al ritme de la música. De cop un aire fresc va inflar la roba com
una vela i va volar cap una terrassa...Va començar a sobrevolar els jardins
d’aquella gran casa, a olorar-lo a identificar aquelles olors primitives...
olor de terra molla, de xiprer, d’herba tallada, de roses, d’escorça de cedre,
de bolets, olor de granotes, de magnòlies.... el plaer era tant subtil i intens
que va tenir la sensació que es fonia amb tot allò que olorava.
Va tenir la certesa que tot el que era important
havia de ser present, subtil i intens.
El remolí de la panxa ara el notava al pit. Va
canviar el color, ara era bau cel i groc daurat. Interactuava amb tot el què es
trobava amb els arbres amb la molsa amb algun pardal fins i tot amb l’aire..,
Va notar que es comunicava amb la natura que intercanviaven informació i
protecció...que es feien més forts.
Va veure la seva mare asseguda en un moll
mirant l’aigua amb els peus a dins. La va saludar amb la mà somrient, com
sempre. Duia aquell vestit de ratlles estil clown que li venia tres talles gran i un barret dels recol.lectors d'arròs vietnamites. Rita va anar-hi de seguida la va abraçar i va plorar perquè la trobava molt a faltar i
ella li va acaronar els cabells i li va dir que estava
bé i que era molt feliç. Que podia caminar hores i hores sense cansar-se i que
no necessitava ulleres. Li va prometre que sempre estaria amb ella, en els
somnis... Es van separar.
Rita va tornar al saló. Havia vist molts capítols de “stargate” i va pensar que s’havia de sortir per el mateix lloc per on s’havia entrat.
Rita va tornar al saló. Havia vist molts capítols de “stargate” i va pensar que s’havia de sortir per el mateix lloc per on s’havia entrat.
Un cop al saló va trobar que la seva cadira estava
ocupada.
-Hola, em dic August, i tu?
-Jo soc la Rita i em sembla que tinc febre.
-Jo no en tinc de febre, he vingut per
voluntat pròpia. Et volia conèixer.
August es va treure una targeta de la butxaca
i li va donar.
-Avui has vingut perquè tens febre, demà podem
quedar aquí mateix.
-M’estàs dient que puc venir quan vulgui? O
que demà encara tindré febre?
-Ha ha ha !...Pots fer el que vulguis i quan
vulguis, va dir mentre marxava, però necessites entrenament. Potser et puc
ajudar. Quedem demà aquí mateix, d’acord?
Va dedicar-li a Rita un somriure encantador,
guarnit per dos clotets a les galtes...irresistibles...
-Espera!!
Jo mai he anat a un somni expressament!
Però ja havia marxat.
Rita va fer un esternut i es va trobar
asseguda al seu llit tota suada i amb la boca seca...Quan va llevar-se per anar
a la cuina a beure aigua li va caure un paperet a terra. Era una targeta de
visita.
“August Balaguer - Creuafronteres professional
- Entrenador de somnis”
i un número de telèfon “641272727”
Rita va pensar que la febre li estava jugant
una mala passada...Segurament vaig veure aquesta targeta abans d’anar a dormir
i ho he imaginat tot... L’endemà, si es trobava millor, trucaria per telèfon.
Més que res per a descartar marcianades...
L’endemà sobre la taula de la cuina va veure
la targeta. No s’ho havia imaginat. Es va fer un te i va trucar decidida però
expectant. Un ring. Dos rings. Tres rings.
-Hola et parla l’August. En aquest moment no
m’hi puc posar. Ja saps on trobar-me. Si no te’n surts ja et vindré a buscar.
Si vols deixar algun missatge fes-ho després del senyal. Piiiip...
-Eeejemmm... d’això....Soc la Rita...ejem...Està
bé, ho intentaré... AAATXXXIIM !
6 comentaris:
M'he apuntat el telèfon a l'agenda perquè m'han agafat ganes d'acompanyar la Rita, una nit d'aquestes, a saludar la seva mare amb un barret vietnamita i a olorar herba tallada i escorça de cedre.
Un post brillant. Sempre escrius molt bonic.
No sé per què em passa que quant somio no recordo el que he somiat. Pel que, encara em costaria més entrar voluntàriament en un somni!
Ja li ha baixat la febre a la Rita?
:o)
petó
Bon somni...imaginació ...la Rita té la grip i moltes ganes de somiar oi?
Gràcies paseante... prova-ho sense dubtar, potser un dia d'aquests us trobeu amb la Rita en un somni....
Fra, potser pots provar de somniar despert i així
recordar-los i fer-los realitat i no fantasia...
Elfreelang, si, a la Rita li agraden molt els llocs amb fronteres difuses i amb infinitat de possibilitats.Com un paper en blanc
Petons als tres
M'has fet somriure!
Sobretot amb els rings!
ja ja ja!
Em sembla que provaré de somiar aquesta nit, crec que torno a llegir el teu conte i tanco l'ordi! :)
Abraçadeta!
Hola gerònima, gràcies per llegir-me!
Si vols saber més sobre august llegeix el post de mons paralels.
Petonets.O.
Publica un comentari a l'entrada