Fa molt temps que no escric...
M'ha agafat per fer “sudokus”. Si, ja ho sé, és poc creatiu...
Però el fet de posar números a les caselles en l'ordre adequat, em relaxa.
Els números, del u al nou, tenen un lloc i només un on encaixen, no com tantes coses subjectes al atzar i a les conveniències del executor de torn.
Últimament pateixo per tot. Per el medi ambient, per la feina, per on ens duran
tots aquests delinqüents que ens governen, per si ho retallaran tot o deixaran alguna cosa sencera, pels transgènics, per la pluja radioactiva,
pels indigents, per la sobreexplotació dels recursos, per les malalties, per l'excessiva ambició, perquè som masses, per la
violència de gènere i la de nombre...
Parlant de nombres...
Parlant de nombres...
En els sudokus, els nombres no es barallen per quedar-se amb el quadrat del veí, ni el
quatre mata al sis perquè se li ha assegut a
sobre ja fa massa i no vol marxar, ni l'u creien-se el més important fa que el
nou, el darrer de la fila, li pinti el nínxol de color daurat per marcar la
diferència per els segles dels segles...cada nombre te el seu lloc i tot
encaixa...avui ets aquí, demà allà, res és ni millor ni pitjor...
Tal vegada les matemàtiques varen néixer no de la necessitat de portar els comptes sinó de la necessitat de relaxar-se davant de tanta incertesa (¿!)
Tal vegada les matemàtiques varen néixer no de la necessitat de portar els comptes sinó de la necessitat de relaxar-se davant de tanta incertesa (¿!)
5 comentaris:
M'agraden les mates però no puc amb els sudokus!
;)
jo és que fins i tot estant fotuda sóc més de lletres jo vaig fent jocs de mots i encreuats, de vegades també sudokus però a mi no em relaxen gaire...en fi, endavant!
Malauradament per a molts, el sudoku és fer quadrar els números dels comptes de casa...
:(
Espero que no t'hagis de trobar fent aquesta mena de sudokus... no sé si et relaxaria gaire!
Una abraçada
Tant de bo fóssim números només pendents d'ocupar caselles, però els humans ens fem la vida encara més jeroglífica.
Jo també jugo a un joc darrerament per desconnectar. Però m'agrada que hagis deixat la revista dels sudokus de banda una estona per tornar a escriure. Una abraçada.
Gràcies Lluna i Elfreelang per el vostre comentari, no us hi amoïneu, hi ha infinites maneres de fugir de la realitat, totes son prou bones o dolentes, no sé...
I tant que m'hi trobo en el trencaclosques de fer quadrar els comptes Fra Miquel, i no és gens fàcil...Això de tenir gana cada dia és un mal de cap!
Paseante, ho intentaré. De debò.
Sí que som complexes els humans! el què encaixa en un lloc per la ment, desencaixa al altre per el cor, o està a anys llum de les nostres capacitats conegudes...Estarà aquí la gràcia?...buf!
Publica un comentari a l'entrada