Tot això de que parlen els diaris des de fa
més de dos anys, no m’interessa gens.
No va amb mi. No m’hi sento implicada. No vull
encomanar-me un problema que no és meu.
Dit d’una altra manera, no portaré maletes que
no siguin la meva i la meva, si la porto, serà una bossa de viatge petita,
petiteta. Parlo clar?
Sóc conscient que feu servir la por com a
reclam perquè us continuem portant les maletes.
S’ha acabat.
De vegades, en estat alfa (aquest que tenim
just abans de dormir) quan afluixem l’armadura, apareixen pors i angoixes... No
m’estranya amb aquest brollador de males notícies dosificat i constant...
És perquè ens hi anem acostumant? És per minar
la nostra capacitat d’alegria i creativitat a base de mantenir-nos esporuguits?
S’ha acabat.
Si creiem en el caos, creem el caos. Vull
seleccionar el què poso dins el meu cervell. Això que expliqueu no m’interessa.
Ja no ho escoltaré més. Vull deixar-me inspirar pel què em queda de pur,
d’autèntic de positiu, d’alegre.
Anuncio aquí públicament que em desenganxo del
tràiler que fa baixada.
Faré una altra excursió. La meva.
Apa!
Apa!
8 comentaris:
Juguen amb la por i la por s'encomana..malauradament no sé pas si podem tancar ulls i orelles, jo prefereixo tenir-los ben oberts per saber esquivar els cops...si puc
Avui he fet això que dius: desenganxar-me el tràiler de la por de forma deliberada i conscient. Perquè la manera de fer-nos la info no és en absolut inocua, sinó tot al contrari. Res de nou, però va bé recordar-ho i actuar en conseqüència.
Gràcies pel post anterior, espero que les explicacions del mestre paseante t'hagin anat bé :-)
Jo fa temps que em miro les noticies de reüll.
Per compensar intento ampliar les fonts d'informació i en faig una abstracció.
No sé si finalment la info que recullo s'acosta més a la realitat.
Però alguna cosa has d'extreure per poder actuar en conseqüència, com diu en Martí.
Un petó, guapetona
És dificil... mantenir-te lluny de la realitat que ens envolta... crec que no podem donar la esquena a res per que formem part de la història i tenimuna responsabilitat... però aquestes maletes que ens donen són moltes decissions dolentes i la meitat no són idea nostre... i això si que és injust, i ens fan pagar l'esforç de portar-les i els quartos de facturar-les!
Gràcies Elfree, Martí, fra,i sofà.
Si que costa mantenir-se al marge...Però si el pensament és creatiu, que ho és, atrevim-nos a imaginar un món millor. Recuperem la sobirania del somni, el govern dels nostres pensaments... i anem mirant pel retrovisor la fera que no vol morir i engega cops de cua...te rabia, però la seva presència no ens ha de minvar ni la capacitat creativa ni la il.lusió. Petons guerrers.
Amb lo fàcil que és la vida i com ens la compliquen i ens la compliquem. No entenc aquesta cobdícia, aquesta idiotesa i aquesta manca de sentit comú. Un dia l'univers s'emprenyarà, ens enviarà un meteorit i acabarà amb aquests dinosaures del segle XXI que som nosaltres.
tens un regalet al mail ;)
Tot és més senzill oi paseante?
Robertinhos, gràcies pel regal ja l'he multiplicat.
Publica un comentari a l'entrada