divendres, 7 de juny de 2013

Hi ha sons massa estridents





Li havien dit unes amigues aficionades a la “new age” que havia de pensar en positiu. Formular les frases correctament, no dir per exemple:
Maleïda gent que em pega empentes!
Sinó:
El món és gran i hi ha espai per tots…
Després va llegir la mateixa idea en alguns llibres d’autoajuda i psicologia.

Per això, quan esquarterava el cadàver d’aquell “quillo” per fer-lo desaparèixer sense que es notés, va pensar que potser havia fet tard. No sabia canviar les frases de negatiu a positiu, era massa complicat…
Què era primer? El pensament? El sentiment? Era potser simultani? 
Perquè no havia pogut frenar l’impuls de matar aquell idiota de la vuvuzela?
No sabía si l’hauria vist algú quan li va etzibar el cop de planxa al cap, o quan l’arrossegava cap al pàrking… Quin trasbals! Esquarterar algú és una feinada, i t’embrutes molt…
Havia comprat  paper de cuina, bosses d’escombraries i un parell d’ampolles de Xampa. Posaria els trossets en sis o set bosses i les llençaria a diversos contenidors del barri. Ben lligades. Quan trobessin a faltar aquell estúpid descerebrat, ja hauria passat el camió de la brossa. Mentrestant, a netejar la sang…
Dies després quan la duien emmanillada cap a Wat ras, intentava canviar les frases que li venien al cap de negatiu a positiu per aconseguir calmar-se: 
No és just! Per: La justícia no és d’aquest món.
Un idiota menys, per: Haurà deixat de patir, pobret.
Vint anys a la presó, per: Vint anys a pensió complerta!
De vegades cal un bon sotrac per aprendre a fer bé les coses…

dissabte, 1 de juny de 2013

Sudoku




Fa molt temps que no escric...
M'ha agafat per fer “sudokus”. Si, ja ho sé, és poc creatiu...
Però el fet de posar números a les caselles en l'ordre adequat, em relaxa. 

Els númerosdel u al nou, tenen un lloc i només un on encaixen, no com tantes coses subjectes al atzar i a les conveniències del executor de torn.
Últimament pateixo per tot. Per el medi ambient, per la feina, per on ens duran tots aquests delinqüents que ens governen, per si ho retallaran tot o deixaran alguna cosa sencera, pels transgènics, per la pluja radioactiva, pels indigents, per la sobreexplotació dels recursos, per les malalties, per l'excessiva ambició, perquè som masses, per la violència de gènere i la de nombre...
Parlant de nombres...

En els sudokus, els nombres no es barallen per quedar-se amb el quadrat del veí, ni el quatre mata al sis perquè se li ha assegut a sobre ja fa massa i no vol marxar, ni l'u creien-se el més important fa que el nou, el darrer de la fila, li pinti el nínxol de color daurat per marcar la diferència per els segles dels segles...cada nombre te el seu lloc i tot encaixa...avui ets aquí, demà allà, res és ni millor ni pitjor...
Tal vegada les matemàtiques varen néixer no de la necessitat de portar els comptes sinó de la necessitat de relaxar-se davant de tanta incertesa (¿!)