divendres, 7 de juny de 2013

Hi ha sons massa estridents





Li havien dit unes amigues aficionades a la “new age” que havia de pensar en positiu. Formular les frases correctament, no dir per exemple:
Maleïda gent que em pega empentes!
Sinó:
El món és gran i hi ha espai per tots…
Després va llegir la mateixa idea en alguns llibres d’autoajuda i psicologia.

Per això, quan esquarterava el cadàver d’aquell “quillo” per fer-lo desaparèixer sense que es notés, va pensar que potser havia fet tard. No sabia canviar les frases de negatiu a positiu, era massa complicat…
Què era primer? El pensament? El sentiment? Era potser simultani? 
Perquè no havia pogut frenar l’impuls de matar aquell idiota de la vuvuzela?
No sabía si l’hauria vist algú quan li va etzibar el cop de planxa al cap, o quan l’arrossegava cap al pàrking… Quin trasbals! Esquarterar algú és una feinada, i t’embrutes molt…
Havia comprat  paper de cuina, bosses d’escombraries i un parell d’ampolles de Xampa. Posaria els trossets en sis o set bosses i les llençaria a diversos contenidors del barri. Ben lligades. Quan trobessin a faltar aquell estúpid descerebrat, ja hauria passat el camió de la brossa. Mentrestant, a netejar la sang…
Dies després quan la duien emmanillada cap a Wat ras, intentava canviar les frases que li venien al cap de negatiu a positiu per aconseguir calmar-se: 
No és just! Per: La justícia no és d’aquest món.
Un idiota menys, per: Haurà deixat de patir, pobret.
Vint anys a la presó, per: Vint anys a pensió complerta!
De vegades cal un bon sotrac per aprendre a fer bé les coses…

5 comentaris:

Lluna ha dit...

Es que hi ha sorolls que se't fiquen al cap i llavors comences a sentir veuetes... i ja se sap una cosa porta a un altra i nyaca!!!

Bon cap de setmana Parèntesi!!!

Elfreelang ha dit...

cal un bon sotrac....dona no cal que ens posem a esquarterar ....o si?

el paseante ha dit...

Una pregunta: van millor les planxes de ferro de les àvies o les de vapor? M'agradaria desfer-me, literàriament parlant, d'algú que em pertorba l'ànim :-)

parèntesi ha dit...

Gràcies Lluna...ara veig que no sóc la única! imagina que a sobre tens un veí que posa reguetón sempre a l'hora de la migdiada!
Elfree, suposo que si en tens la necessitat, hi ha altres mètodes més polits. Però la rauxa és la rauxa...
Paseante, la de l'àvia sens dubte, es clar que qualsevol objecte contundent faria el fet, (suposo)...minipimer, rodet d'amassar, paella de ferro,termo-mix, gos dàlmata de ceràmica...evidentment tota semblança amb la realitat, pura coincidència ;)

el sofà taronja ha dit...

Molt bo!!! jo tinc un veí que cada matí toca la gaita! pobret no ho fa massa bé! és molt pesat! he pensat algun dia que si jo em poso amb la gralla qui sap si fem un duet folklòric, o ens matem simultàneament a cops de dàlmates o minipimers!!!! salut!!