dissabte, 16 de juny de 2012

Cadascú que porti la seva maleta



Tot això de que parlen els diaris des de fa més de dos anys, no m’interessa gens.
No va amb mi. No m’hi sento implicada. No vull encomanar-me un problema que no és meu.
Dit d’una altra manera, no portaré maletes que no siguin la meva i la meva, si la porto, serà una bossa de viatge petita, petiteta.  Parlo clar?
Sóc conscient que feu servir la por com a reclam perquè us continuem portant les maletes.
S’ha acabat.
De vegades, en estat alfa (aquest que tenim just abans de dormir) quan afluixem l’armadura, apareixen pors i angoixes... No m’estranya amb aquest brollador de males notícies dosificat i constant...
És perquè ens hi anem acostumant? És per minar la nostra capacitat d’alegria i creativitat a base de mantenir-nos esporuguits?
S’ha acabat.
Si creiem en el caos, creem el caos. Vull seleccionar el què poso dins el meu cervell. Això que expliqueu no m’interessa. Ja no ho escoltaré més. Vull deixar-me inspirar pel què em queda de pur, d’autèntic de positiu, d’alegre.
Anuncio aquí públicament que em desenganxo del tràiler que fa baixada.
Faré una altra excursió. La meva.
Apa!

dijous, 7 de juny de 2012

postal


Fa cosa d'un mes Martí em va premiar amb una postal del bloc preferit. Li vaig agrair als comentaris però no vaig pensar a fer-ho públic, I després triar-ne jo cinc.
Bé, doncs amb una mica de retard:
MOLTES GRÀCIES MARTÍ...!!!
La veritat és que vaig molt enfeinada i potser no en conec gaires de blocs nous als quals hagi prestat la merescuda atenció, però prometo fer-ho en les properes setmanes ( ja en tinc algun en ment ).
I ara, l'hora de les confessions:
No sé posar el nom del bloc triat i que al clicar sobre la paraula (subratllada i de color) s'obri el bloc en qüestió. Si en sabés ara hauria posat L'adreça del Martí d'aquesta manera. Perdoneu, sóc molt novella... Algú me'n podria fer cinc cèntims?
Agraeixo la vostra paciència i celebro el vostre talent. 
( Em sembla que em costarà molt triar-ne només cinc, pel què he anat veient...)