dijous, 12 de gener del 2012

La brossa del passat

                                        





Aquest any nou
vaig assassinar per fi
el que no m’atrevia ni a dir.
Vaig fer callar l’enyor de l’amor
amb més amor.
Aquest any nou vaig deixar d’esperar
el que no m’atrevia ni a pensar…
Vaig estrenar una capsa
plena de sorpreses
i és hora de jugar-les.
Ara, l’assassina,
relaxada i tranquil.la,
es banya despreocupada
en un mar d’endorfines
i canta una cançò que es titula:
“punt i a part”.
.
.
.
.
.