dijous, 5 de juliol de 2012

Ritmo de la noche






Ring,Ring,Ring...-Aquest és el contestador automàtic de l'Olga, deixa el teu missatge després del senyal. Piiiii:
-Hola Olga, sóc la Rita. 
Ahir al vespre vaig rebre una trucada. Era l'August, te'n recordes? Aquell que parlava amb els gossos i els nens en edat de xumet (el portessin o no). 
Va dir-me que havia somniat que jo estava trista... Li ho vaig confirmar. Feia dies que em trobava en una mena de letargia, un enclaustrament auto-defensiu que aconseguia mantenir-me al marge de les invasions alienes però que no em deixava expandir-me a voluntat. Me'n vaig adonar un dia que em van venir ganes de ballar i de cop vaig parar en sec. No podia ballar i divertir-me mentre hi hagués tanta gent passant-ho malament, patint per diversos i massa nombrosos motius. Em sentia responsable de no fer prou al respecte...
August va decidir aparèixer al menjador de casa. Va somriure. Sabia com em sentia...
Ets conscient, Rita, que només som formiguetes en un món ple de formiguetes?
Te n'adones que si unes formiguetes desapareixen de la filera enganxades a la sola de la sabata d'un vianant, el món continua... i que la resta de formigues seguiran amb el que estaven fent sense immutar-se el més mínim?
Potser és la consciència el que no ens deixa ser autèntiques formigues, vaig dir. Un cop veiem...no podem deixar de veure!... ja ho tenim dins com una música que sona quan tot està en silenci.
August va treure una baralla de cartes. Les va barrejar tot cantussejant una melodia   ("ritmo de la noche", em sembla que era...), va dir-me: - Tria'n una!. 
Jo vaig dubtar una estona i vaig triar-ne una: L'as de bastos.
-Què et suggereix la carta que t'ha tocat?... - No ho sé, vaig dir,...M'ha de suggerir alguna cosa?. - Si tu vols, sí. va dir.
L'August es va aixecar i em va posar les mans al cap, entre els cabells fregant subtilment i a poc a poc... encara cantussejava...Vaig tancar els ulls i vaig sentir com si m'eixamplés gradualment. El meu pit també s'eixamplava com si pogués contenir tot l'aire del món. Cada respiració em feia més i més immediata. Immediata i atemporal...Eterna.
-Des d'aquí pots fer moltes més coses. Va dir
Sabia que tenia raó. De cop, em van venir moltes ganes de plorar, i em vaig deixar anar. No plorava per ningú ni per cap desgràcia. Plorava per què feia massa temps que no estava amb mi mateixa, i em trobava a faltar...a mi.
Al cap de no se quan, l'August va anar cap a l'equip de música i va posar la radio. Sonava "ritmo de la noche"... es va posar a ballar en direcció a la terrassa. Vaig anar amb ell a ballar.
Em va semblar que entenia el significat de l'as de bastos...
Gràcies!- vaig dir-li abans de que marxés-
Gràcies a tu per deixar-me ajudar!. No és fàcil la vida que porteu aquí a la jungla.
Piiiii...

4 comentaris:

parèntesi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
parèntesi ha dit...

potser és massa hortera la cançó?

Elfreelang ha dit...

No és massa hortera, potser és un post massa críptic, vull dir que no sé si l'entès... surrealista? ara això si pinten bastos ...mes que mai....

parèntesi ha dit...

No se si és excusa, però és que tinc la lluna en piscis. De vegades penso que ja m'entendràn encara que sigui subjectiva...L'as de bastos crec que volia dir: lluita per una cosa, no et queixis per tot... no sé...Gràcies per comentar. molts petonets.