Per celebrar la iniciativa de Víctor Pàmies apadrinaré la paraula MOIXÓ, el sol fet de pronunciar-la et predisposa a la moixaina. Mai una paraula ha estat per a mi tant fidel al seu portador/a. Moixó és petita, delicada, suau i calentona. Una mica poruga i una mica golafre... Te molts colors i sona tant bé !
Per il.lustrar-la faré servir una foto d'una amiga:
4 comentaris:
M'agrada la teva paraula. Senzilla i sense pretencions. A Lleida en diem mixó o mixonet.
Moixó....maca paraula...ei si tens mal dia pots abreujar-la i dir moix ( que també és gat...)amoixar.........bon post bona tria!!!
T'he deixat una postal a casa...
M'agraden els moixons, i les moixaines. Bona paraula!
Publica un comentari a l'entrada