divendres, 25 de maig del 2012

La Rita és feminista?




Potser si, o potser no. No ho sé del cert.
De fet, el què no pot digerir son els homes competitius (jugant a les carreres en qualsevol aspecte de la seva vida), ni els cridaners (cridant a les portes del bar o quan parlen per telèfon mòbil...), ni els que escupen al terra cada mig minut ( per molt que copiïn als futbolistes), ni els que seuen al metro amb les cames obertes ocupant un seient i pico, ni els que s’afaiten el cap i es tatuen per semblar encara més agressius, ni els que brutegen ni els que tenen casa seva com una cort de porcs, i que vivint amb dones consideren que netejar el WC, escombrar, fregar, cuinar, no son cosa d’homes i no ho fan tot esperant que siguin elles les que finalment es decideixin. Tampoc li agraden els violents, ni els que es fan militars, ni els que violen dones o nens, ni els que maten... En realitat el què la Rita no suporta gens bé son els energúmens, les bèsties. I, per desgràcia, això exclou un munt d’homes. ( i també algunes dones eh?)
Rita ja no te ganes de fer arqueologia per trobar l’home sensible i delicat que potser habita dins de cada un d’ells...No. Ja no. Prefereix estar sola abans que perdre el seu temps intentant tolerar un energumen.
Rita creu que aquests masclets estúpids formen part d’un tros del món abocat a l’autodestrucció.
Que s’ha d’evolucionar cap una altra concepció de la masculinitat.
Sensibilitat, respecte, subtilesa, delicadesa, seran qualitats de l’home del futur. Els que no siguin així no serviran ni per a donants de semen,  ja que qualsevol dona lúcida no triaria mai un donant defectuós.
Si, de vegades Rita és una mica radical. L’altre dia quan varem quedar  li deia:
-Si jo t’entenc Rita, sé el que vols dir. Però és que al món hi ha de tot, tu pretens viure en un món pur, no tocat per la immundícia... i això és impossible! ... en canvi el què sí que és possible és que tu et fixis en tot el què no és així.. que desviïs la teva atenció cap a la bellesa...-
La conversa estava interessant. Vam  començar, com sempre, a divagar sobre teories filosòfiques, percepcions i alternatives...elevant-nos una mica del terrenal.
 Llavors va passar un home i va escopir un moc verdós a la vora de la seva sandàlia...Paciència!

dimarts, 22 de maig del 2012

Cachemir




Llenço unes preguntes a l’aire, com llavors viatgeres...
Escrivim perquè algú ens llegeixi o bé perquè ho necessitem?
Si un pintor pinta un quadre i no el veu ningú, és igual de maco el quadre?
Existim en la mesura que se’ns reconeix o som quelcom al marge del mon exterior?
La contra de La Vanguardia d’ahir em va fer pensar.
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120521/54296298916/shelley-carson-cierta-herencia-genetica-predispone-a-ser-genio-o-loco.html
Si creem un món de fantasia on marxem nosaltres sols, això és bogería...
Si el creem i el mostrem perquè hi vagi molta gent això és art...
?!

dimecres, 9 de maig del 2012

aPARAULA'm

Per celebrar la iniciativa de Víctor Pàmies apadrinaré la paraula MOIXÓ,  el sol fet de pronunciar-la et predisposa a la moixaina. Mai una paraula ha estat per a mi tant fidel al seu portador/a. Moixó és petita, delicada, suau i calentona. Una mica poruga i una mica golafre... Te molts colors i sona tant bé !
Per il.lustrar-la faré servir una foto d'una amiga: