dijous, 23 de febrer de 2012

Quina pel.lícula més dolenta!

http://centaurosdeldesierto.files.wordpress.com/2011/01/5c9b8090a05bbae4_large-640x397.jpg

Potser vas marxar a temps per no veure tot aquest desastre.
La política que ens han imposat els colonitzadors una vegada més i com s’estan aprofitant de la situació per carregar-se tots els drets què tant esforç us va costar a tots aconseguir. Anem enrere com els crancs, és decebedor llegir el diari. Les idees i les paraules catastrofistes van de ment en ment i de boca en boca, en forma de lament, materialitzant la negror...
No m’atreveixo ni a pensar per no contribuir a l’espiral xuclador.
Això és el futur. Ben lluny dels cotxes voladors i els hivernacles a mart, lluny de replicants i robots que et fan les feines de casa. El futur va marxa enrere perseguint-nos i no es cansa de dir el mateix, però ningú no veu el goril.la que passa per darrera del mag que fa els trucs, només li miren les mans 

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

Jo crec que no tot està perdut. La gent, sobre-tot els joves s'han començat a moure, encara que tímidament. I nosaltres no hauriem de fer menys.
Temps pitjors hem deixat enrere.
De vegades s'ha de fer un pas endarrere per avançar.
Un petó gran

el sofà taronja ha dit...

Jo també crec en el moviment... però està costant molt el despertar... crec que estem una mica estancats però espero que el glaç aquest que ens paralitza acabi de fondres per poder caminar!!

el paseante ha dit...

Ells són poquets i nosaltres som molts en aquest gronxador que és la vida.