dimarts, 7 de febrer del 2012

Dreamgate II





O benvinguts passeu, passeu.... de les tristors en farem fum...
La Rita cantava tot fent l’esmorzar. Estava feliç de pensar en el viatge d’aquella nit. Ho intentaria aquell vespre. A més, si no se’n sortia August l’aniria a buscar...cap problema.
La febre havia cedit. Va pendre una aspirina amb el cafè  va omplir la banyera.
Que casa meva és casa vostra si és que hi ha...cases d’algú....
Estava emocionada com quan has d’anar de vacances. Quan era dins l’aigua es va deixar anar i li va venir al cap “present - subtil - intens”... - com qui no fa res- ...
Aquell vespre va anar a dormir amb aquella sensació, i amb la imatge del saló neoclàssic al cap.
Va aparèixer dreta de cara a la porta que donava al jardí. Sonava Beanfields de la Penguin cafe orchestra. L’havia estat escoltant a casa i encara la duia dins.
Atenció. Notar. Notar-me. Confiar. Fluir.
-Hola Rita! Sabia que te’n sortiries!...perdona el retard però hi ha molta gent creuafronteres últimament...el telèfon no para de sonar... avui mateix he quedat amb John Walker, un futur domador de somnis...Podem entrenar junts si voleu, també és la seva primera vegada...Però l’haurem d’esperar, em sembla que va a dormir tard...
-La veritat, no sé perquè he vingut però tinc l’impressió que haig d’aprendre moltes coses...
-No has d’aprendre, estimada, has de recordar i has de derrocar barreres.
August i els seus clotets van somriure a Rita amb complicitat...Va explicar-li a Rita com va ser que va descobrir el poder dels somnis, l’assumpte dels nens i els gossos...La decisió d’ajudar altre gent...
Van mirar cap a la terrassa i van veure un home amb gavardina fumant un cigarret amb una mà i l’altre a la butxaca. Tenia un aire misteriós. August s’hi va apropar oferint-li una encaixada de mans.
-Hola, em dic August. August Balaguer. Res a veure amb Lleida, per cert. Necessites ajuda?
-Hola, sóc John Walker. Res a veure amb el whisky, per cert. Si ets l’August, em sembla que sí!
-Ha ha ha.... m’agrada la gent amb sentit de l’humor.... crec que pot ser el principi d’una gran amistat!
Rita s’ho mirava divertida... Aquell John li recordava no sé quin actor...
Els va fer seure en un banc vora la font del jardí... altra vegada aquelles olors meravelloses de sotabosc! Rita va pensar que si hi hagués un perfum fet de olor de molsa, terra molla i flors silvestres, se’l posaria sense dubtar...August li va donar un flasconet discretament mentre conversava animadament amb John.
El va olorar...
Allò era molt més del que es pensava... llegir el pensament... crear del no res... Va mirar August, que li va picar l’ullet, per seguir parlant amb el sr. Walker... Era massa informació ... o potser no?
Rita es va posar el flascó en una mà i va imaginar que canviava de mà. Va tancar els ulls per concentrar-se. No passava res...
-Avui respirarem.- va dir August.- Farem atenció en l’aire que respirem i el seu poder generador ...
Va donar un altre flascó a Walker i va dir que provéssim de canviar-lo de mà, ajudats per la respiració...imaginant que ja estava al seu destí final.
Tan senzill com imaginar. Tant senzill com respirar...després d’unes quantes proves, tant Rita com Walker feien anar els flascons d’aquí cap allà. Com si ho haguessin fet tota la vida.
August va riure amb ganes i va aparèixer sota d’un plataner a l’entrada de la finca...ballava com els cowboys i els mirava la cara de sorpresa...
-Em sembla que sou uns practicants molt espavilats! -Va dir tornant de cop a la font
August havia de marxar, però encara va fer una volta amb Walker i Rita pel jardí...Van estar estona sense dir res, només passejant. Walker va notar que Rita estava seriosa...
-On tens es cap Rita?
-Estava pensant que tot és meravellós, però, que seria molt millor si poguéssim transformar el què no ens agrada del món real...
-Vaja! Jo també ho havia pensat... De què serveix crear en somnis si tot s’esvaeix al despertar?
-Encara que...potser es tracta de trobar l’escletxa per on de tant en tant es comuniquen tots dos mons- Va dir la Rita- Si no hi haguessin fissures no podríem parlar per telèfon amb l’August...
Les escletxes hi son.-Va dir l’August- Però es pot fer més feina en el món dels somnis perquè és un món menys dens...En el món real, els pensaments negatius i les creences personals i col.lectives, pesen tant que generar canvis és difícil,...Per generar canvis s’hauria de pensar correctament o bé no pensar...
Però això no vol dir que sigui impossible... i per avui hem acabat... més val menjar poc i pair bé...ara us toca practicar tot el que hem après. Em podeu trucar per telèfon quan vulgueu i xerrem... estiguem on estiguem.
Walker va fer un xiulet i va venir un cavall negre. Va pujar-hi i va marxar corrent tot saludant amb la mà...Rita preferia tornar per la seva porta estel·lar. Va abraçar August i va tornar a la sala dels miralls. Al cap de poc un veí amb una màquina de fer forats va treure Rita del llit...
Es trobava molt bé,.. havia sigut una grip molt interessant!  Ara treballaria un temps en el món dens. Amb atenció als pensaments i a la respiració.



8 comentaris:

fra miquel ha dit...

Ospa!
En Walker per aquests verals!!!
El fèiem ofegat després del naufragi de la seva barca...

Si tots poguéssim transformar el que no ens agrada, sospito que no ens posaríem d'acord...
El que podem fer és trobar les coses que ens semblen bones i potenciar-les en la mesura que ens sigui possible.
Les platges, per grans que siguin, estan fetes de granets de sorra...
Petons

parèntesi ha dit...

La Rita és un pel somniadora... estic cansada de dir-li que aterri a la realitat... però em sembla que si ho fes ja no seria ella. Em pota regals d'altres mons i jo li dono una pedra perquè tingui un record del planeta terra. Per cert, tu també coneixes en Walker?

parèntesi ha dit...

extremoduro

el paseante ha dit...

Seria bonic que hi hagués mons paral.lels i que fossin més bonics i menys densos que els nostres. Ho diuen els esotèrics que, quan dormim, vivim una altra realitat diferent a la que ens trobem en despertar. Potser és veritat. O potser no.

PD: El cavall negre l'alimentes tu, eh? Que estem en crisi :-) Gràcies per posar-me en un conte. M'ha agradat molt i no he parat de somriure. M'he imaginat allí amb tu i l'August.

parèntesi ha dit...

Voldràs dir amb la Rita no?... bé és igual, crec que tenim força coses en comú ella i jo, de vegades...
La física quàntica observa la possibilitat de mons paral.lels (i ja comença a ser ciència).
Saps què paseante que el cavall l'alimentarem amb manà del regne oníric. El farem aparèixer!.
Què mengen els cavalls? glans?

el paseante ha dit...

Volia dir la Rita, sí. I els cavalls mengen de tot: amanides, verdura, macarrons, sopa, lassanya... Són animals agraïts :-)

parèntesi ha dit...

Ostres! qui fos cavall a la teva granja-restaurant!...hiiiiii...

Gerònima ha dit...

:)
No podia anar a dormir sense llegir la segona part!
:)